Escoltan's
torrare a sa pàgina de cumintzu

In ue nos podes agatare

Pincelada del municipio

Alcudia est su nùmene de sa localidade majorchina in ue tenet righina s’assòtziu nostru. Inoghe s’isvilupat su prus de s’atividade nostra de cultura traditzionale.

Alcudia est fata, su prus, dae una penìsula buscosa ede montes chi dividit sa costa nordovest de Majorca in duas calas: a unu chirru sa Bahìa de Pollença, intalliada dae insenaduras minores, cun rocas, e profunda; a s’àteru sa Bahìa de Alcudia, aberta e cun arena. Posta intre sas duas, cun su marea aambos lados, b’at sa penìsula in ue est posta sa nostra tzitade medievale, inghiriada dae una chintòrgia de muràllias e fossos, de su sèculu XIV. In custa tzitade de carreras irregulares agatamus mustras diversas de domos signoriles e bentanas de s’època de su rinaschimentu, distribuidas in su tzentru istòricu, restauradu e pedonale. Si notat in custu insieme sa crèsia gòtica de S. Jaime, fraigade de nou in su sèculu XIX, e sa capella de su renaschimentu de su Santu Cristu, cun unu retablo barocu de balore mannu, Custa tzidade antiga est a làcana cun sas ruinas de sa chi est istada sa capitale romana de sas ìsulas Baleares, Pollentia (sa “potente”), de sa chi si podet bisitare s’àrea giai iscavada e su teatru romanu, in ue cada istade si faghet sa Muestra de Teatro.

Sa Bahìa de Alcudia est unu intre sos prus importantes tzentros turìsticos de sas Baleares. Godit de una indùstria de hotels importante gràtzias a sas ispiàgias mannas de sa costa sua. Finas gasi una parte de su litorale (padentes e ispiàgoas) est protetu, pro s’importàntzia ecològica e sa bighinàntzia a su Parcu Naturale de sa Albufera. Custu parcu est de interessu ornitològicu mannu; tenet una acudida de bìsitas importante durante totu s’annu e si podet organizare bìsitas acumpangiadas dae una guida.

Su calendàriu de sas festas de s’annu tenet una diversidade manna. In ierru sas festas de S. Antoni, su 17 de ghennàrgiu. Finas cussas de S. Petru sas ùrtimas dies de làmpadas; sas de s’èremu de sa Vèrgine de sa Vitòria, 1 e 2 de trìulas; sas de S. Jaime e su Santu Cristu a fine mese; sa Feria, su fine de chida de sa prima domìniga de santugaine, etc; in prus de cussas tzelebradas in s’àrea cristiano-catòlica (nadale, chida santa,…).

Unas istràngias traditziones de durches, pròpias de sa localidade o de s’ìsula intrea, sunt ligadas a custas festas. In Alcudia est usàntzia chi sa die de su Giòvia Santu sos nonnos diant su presente a sos figiolos cun su “rollo”, una pasta durche a forma de roda, ondrada cun diaulinis traditzionales. E sa die de Sos Santos est traditzione chi sos nonnos lis torrent a fàghere festa cun unu “rosàriu” fatu de martzapane, tziculatinos, fruta lentorada,… Custa traditzione ùrtima si usat in s’ìsula intrea, cando chi sa prima l’agatamus petzi in duas àteras comunas: Manacor e Sa Pobla.