Escoltan's
torrare a sa pàgina de cumintzu

Cultura Traditzionale

S’ESTOL DE SU RE GIAGU S’ESTOL DE SU RE GIAGU

S’ESTOL DE SU RE GIAGU S’ESTOL DE SU RE GIAGU

S’ESTOL DE SU RE GIAGU S’ESTOL DE SU RE GIAGU

S’ESTOL DE SU RE GIAGU S’ESTOL DE SU RE GIAGU

S’ESTOL DE SU RE GIAGU S’ESTOL DE SU RE GIAGU

S’ESTOL DE SU RE GIAGU

Sa essèntzia de custu grupu (sa paràula estol cheret nàrrere “grupu”) si fundat in sa boluntade de fraigare una formatzione de pessonàgios pro passacàllias, de àmbitu festivu e a su matessi tempus cun una arraigada forte a s’identidade istòrica, literària e traditzionale de Majorca. Su tìtulu matessi de su grupu lu indicat giai dae su mamentu chi leat comente nùmene cussu de su pessonàgiu istòricu prus importante de sas ìsulas nostras, su re Jaume I, chie arrebatende sas ìsulas a sos musulmanos las incorporat a su mundu medievale catalanu e cristianu. Custu re at a ispirare paristòrias, mitos, poemas, istòrias populares,…etc.

Sa inclusione de Ramon Llull comente segundu pessonàgiu in importàntzia, cumintzu indiscutibile de sa limba e literatura catalanas, filòsofu e mìsticu,….est unu àteru puntu de riferimentu de custa formatzione reconnota.

S’ESTOL DE SU RE GIAGU bessit cada annu a sa carrera, su merie in antis a sa Feria de Alcudia, chi si tzelebrat sa prima domìniga de santugaine. Est istadu unu progetu pessadu dae Sarau Alcudienc in su 1988, ma chi in su 1990 est istadu dadu a sa Comuna de Alcudia, mere de como. Dae tando, Sarau Alcudienc si ocupat de sa gestione sua.

Custos pessonàgios e sa bestimenta issoro los at disignados Antoni Bibiloni, presidente de su tzentru nostru de cultura traditzionale, chie at creadu finas sa mùsica de acumpangiamentu e su ballu.

In prus de sos pessonàgios giai numenados, cumpretan custa formatzione l’amo de so na Moixa, na Maria Engaxa, na Pixedis Bruta, en Tòfol Mentider, en Gori Dolenties, sa Jaia Tonina e su Rei Moro.

Una caraterìstica comune de totu custos est sa bestimenta cuidada e sa presentada. Custu non lis privat de èssere unu grupu cun movimentu meda e sarau in sa carrera. Custas caraterìsticas lis at dadu sa possibilidade de partitzipare a sa Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa, a sas Fiestas de sa Mercè de Bartzellona, a sas Fiestas de Santa Tecla de Tarragona, a sa Fira Medieval de sa Vila d’Eivissa,…etc.

Onniunu de sos pessonàgios mantenet una caraterìstica particolare in su mamentu de su sarau:

-El Rei En Jaume: bessit ballende a su sonidu de launeddas e flàutu traditzionale (flabiol). Est bestidu in modu galanu e, cando acabbat de ballare, dat lacònias e durches a sos pitzinnos. Rapresentat una parte fundamentale de s’istòria de s’ìsula.

-En Ramon Llull: comente su iscritore mannu chi est istadu, partit lìteras chi leat dae su “Llibre de les Bèsties” chi giughet in manos, ma custas lìteras…sunt de pasta durche!!, si podent mandigare.

-L’Amo de so na Moixa: est sa rapresentatzione de unu massaju unu pagu macu, chi andat imbolende farina a s’ària (comente in sa rondalla chi tenet su nùmene suo) e provocat situatziones bragosas meda. Custu nanu est cussideradu uno intre sos prus intzertados, faeddende de formas, de su mundu traditzionale majorchinu.

-Sa Jaia Tonina: simbulizat una jana mascarada de betza, comente sas de sos contos populares. Essende unu pessonàgiu màgicu partit “confites màgicos” (durches traditzionales majorchinos) chi si reservant a sos prus minores de su sarau.

-En Gori Dolenties ( de “dolent”) i en Tòfol Mentider: rapresentant sos vìtzios umanos. A su primu, ca est unu poleddu, l’ant crèschidu origras de ainu. A su segundu, ca est unu faulàrgiu, l’at crèschidu unu corru mannu meda in sa fronte ( in sa traditzione majorchina custu est su chi podet capitare a sos pitzinnos faulàrgios). Giughent iscobas in sas manos e persighint a pitzinnos e pitzinnas, culifitende·los. Provocant cursas mannas.

-Na Pixedis Bruta: custu pessònagiu satirizat sas pessones cun pretesas. Est una pitzinna bestida de seda in colore rosa, bolantes e randas; cheret èssere galana ma in ùrtimu est grussera e ordinària. Pro custu brutat e allughingiat sa cara de sos pitzinnos e de sas pitzinnas cun una pasta chi tenet in sa bussa. Est unu de sos pessonàgios prus simpàticos.

-Na Maria Enganxa: simbolizat una fèmina de abba. In Majorca est sa figura impreada in sa traditzione pro evitare chi sos pitzinnos s’acararent a sos putzos e chisterras (fiat comune chi unos cantos ruerant a intro e s’afogarent). Est unu pessonàgiu burdellone meda, chi persighit a sos pitzinnos.

-El Rei Moro: est su cuntràriu de su re Jaume I; rapresentat s’ùrtimu valì (gubernadore musulmanu) de sas ìsulas. Bessit marranende a su re Jaume I e faghet unu ballu de gherra a su sonìdu de sa mùsica. Tenet vistosidade manna. Siat isse siat su re Jaume I ballant durante totu su passacàllias.