Escoltan's
torrare a sa pàgina de cumintzu

Cultura Traditzionale

Els Dimonis i Sant Antoni

Sas tzelebratziones de S.Antoni, su 16 e su 17 de ghennàrgiu, tzentrant belle totu sos fatos dedocados a ammentare sos costùmenes de sa campànnia e de sa bida de sos massajos, ca custu santu est cussideradu dae sa traditzione su protetore de sos animales: “S. Antoni de su porcheddu” est su nùmene chi l’at postu sa gente de sa terra nostra ca est rapresentadu semper cun sa cona de unu porcheddu, pro lu diferentziare dae S.Antoni de Pàdova, tzelebradu in su mese de làmpadas. Biddas meda de Majorca creant torra in custas dies iscenas de logu de massajos, ammustradas subra de CARROZAS, chi colant in sa carrera, ammischiadas cun sa gente chi andat cun sos animales a sas beneditziones traditzionalesdurante sa festa de su santu, antis o pustis de pràndere, segundu sa localidade.

Unu àteru elementu fundamentale de custas festas sunt sos CANTOS ACUMPANGIADOS DAE SA ZAMBOMBA, chi tempus in antis fiant diversos e istèrridos in totu Majorca. A sa die de oe torrant a bida in su norte e in su levante de s’ìsula sas dies probianas a S.Antoni e S. Bastianu, mancari cun prus paga diversidade melòdica. Sos cantadores s’addòviant a inghìriu de sos FOGUERONS (fogos mannos meda) organizados dae su bichini, dae assòtzios o comunas, e sa festa durat finas a s’arbèschida. Medas bias finas su “BALL DE BOT” (su ballu traditzionale) faghet parte de su desvelu

In Majorca sa festa de S.Antoni est ligada a sa bessida de sos dimònios, protagonistas assolutos de sa festa sa die in antis de sa festividade de S.Antoni. Gasi capitat in sas biddas comente Artà, Son Servera, Manacor o Sa Pobla. Custu atu tenet s’orìgine sua in s’ammentu de sas tentatziones chi S.Antoni at patidu pro more de su dimeni, segundu sa traditzione religiosa.

In Alcudia, onni 16 de ghennàrgiu, a mesu merie, bessit su santu chi partit turche a sos pitzinnos. Lu sighint 18 dimònios chi partint iscobas a su pùblicu intreu, sena diferèntzias de edade. Moende dae inoghe sas corsas si sutzedint durante duas oras in sas carreras de su tzentru istòricu de sa bidda, in mesu de unu rumore mannu.

A sera su foguerò chi organizat Sarau Alcudienc in sa pratza de sas Verduras aunat totu sos cantadores de “ximbombades” e sos dischentes prus giòvanos de s’ESCOLA DE CANT AMB XIMBOMBA (iscola de cantos traditzionales acumpangiados dae zambomba). Unos e àteros prenant su disvelu cun sas “gloses” issoro (rimas populares) chi cantant in su pestantis chi sa gente est chenende a inghìriu de unu fogu mannu. Pustis, sa tzelebratzione at a èssere cumpretada cun una “ballada popular” (ballu de partetzipatzione) in ue sas “jotes”, “mateixes”, “boleros” e “fandangos” s’ant a sighire finas a oras tardas de sa note, mamentu in ue si concruit su disvelu cun una mandigada de tziculata.


Artà, Manacor, Son Servera, Algaida, Sa Pobla o Pollença sunt unas cantas biddas majorchinas in ue sa festa de S. Antoni est tzelebrada in modu ispetziale. In custu ùrtimu logu, sa die matessi de S. Antoni si faghet sa PUJADA AL PI, in ue sos giòvanos prus àgiles si isfidant pro artziare a su truncu de unu pinu insabonadu, chi sa gente at giutu dae su padente de Ternelles, in mesu de unu fermentu populare mannu.

Els Dimonis i Sant AntoniEls Dimonis i Sant AntoniEls Dimonis i Sant AntoniEls Dimonis i Sant AntoniEls Dimonis i Sant AntoniEls Dimonis i Sant AntoniEls Dimonis i Sant AntoniEls Dimonis i Sant AntoniEls Dimonis i Sant AntoniEls Dimonis i Sant AntoniEls Dimonis i Sant Antoni