Escoltan's
torrare a sa pàgina de cumintzu

Cultura Traditzionale

ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA
(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA)

In su prus de sas culturas ant tentu bida, e galu la tenent, pessones chi in manera anònima manifestant su carignu issoro pro sa rima populare, sa poesia de su pòpolu, sa paràula chi naschet dae su talentu tràmite sa limba. In realidade sunt pessones chi ant istudiadu a sa sola e chi golan su protzessu de creatzione de una rima, de sa bellesa e sonoridade sua.

Custu mundu ricu e creativu chi semper est istadu agradèschidu dae sos majorchinos est oe minetadu, intre s’àteru, dae sa fortza mediàtica de sos mèdios de comunicatzione de masas, in particulare dae sa televisione chi giughent sos chi ascurtant cara a s’impoverida e sa vulgaridade linguìstica ( e duncas finas mentale, ca limba e pessamentu sunt ligados intimamente).

Sigomente però no b’at male chi non giugat a bene, cando totu pariat giai sena possibilidade de recùperu, est nàschida una genia noa de gente giòvane seduida dae su glosat (sa poesia populare) e finas dae su cantu de rimas populares acumpangiadu dae zambomba, arraighinadu meda in sa traditzione de s’ìsula nostra.

In Alcudia s’assòtziu nostru at creadu una Iscola de Cantu acumpangiadu dae zambomba, e oe unu nùmeru chi non si podet disprejare de gente giòvane imparat sa melodia bera de sa localidade nostra. Cun custa idea si ponet unu puntu finale ( nessi pro una o duas generatziones) a sa situatzione provisòria in ue s’agataiat custu tipu de cantu traditzionale in sa comuna nostra: in custos ùrtimos annos abbarrant petzi unos seis glosadors , chi fideles a s’addòviu cada annu si reunint a inghìriu de su foguerò (fogu traditzionale) nostru sa vizìlia de S. Antoni, su 16 de ghennàrgiu. Paris cun sas boghes veteranas de Biel “Ferrerico”, Venanci “Llaneta”, Joan “Rialla”, Maria “Carbonera”, sos frades Catalina e Jaume “Blanco”,…ascurtamus como sas boghes giòvanas de Maria “Polida”, Jaume “Poiet”, Joan “Nyany”, Tomeu “Polit”, Carme de sa Cova, Maria Angels “Nyanya”, Guillem “Cotona”, Maria Victòria “Carbonera”, Joan Albert “Cotona”…

In su mundu atuale de sa glosa resaltat finas su traballu de recùperu de su glosat improvitzat (isfidas de rima aprontada) chi faghet su sòtziu Glosadors de Mallorca cun Ferlipe Munar, profesore de sa UIB, comente dinamizadore prus importante. In custu grupu resaltat pro mèritu su giòvane Mateu Matas, “Xurì”.

ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA) ISCOLA DE CANTU CUN XIMBOMBA <br/>(ISCOLA DE CANTU ACUMPANGIADU DAE ZAMBOMBA)