Escoltan's
torrare a sa pàgina de cumintzu

"Indiana": Istùdiu de Bestimentas

“INDIANA”: UNA MIRADA SIENTIFICA A SA BESTIMENTA TRADITZIONALE MAJORCHINA DE SOS SECULOS XVIII E XIX

Pustis annos de chirca e produidura artigianale de sa bestimenta tradizionale de sa terra nostra amus dèvidu pessare a comente fàghere connòschere custu traballu longu. Una isfilada in ue si mesturant bestimenta, mùsica e ballu est sa manera chi amus isseberadu pro lu fàghere connòschere. Ma a custu ispetàcolu de duas oras b’aiat de li dare unu nùmene, de li pònnere unu tìtulu; isseberamus “INDIANA” ca custa est sa tela preferida dae sas classes populares mediterràneas de sos sèculos XVIII e XIX pro more de sa vistosidade sua e, tenende contu de s’impossibilidade de sa gente pòvera de si comporare sa seda, riservada pro sas classes nobiles e ricas ebbia, pro motivos de casta in orìgine e finas pro resones econòmicas una bia superadas sas primas.

S’istùdiu at diversificadu sas fontes de chirca: no est fundadu petzi in sas cosas agatadas, ma at postu manu finas a pinturas, ex-votos, intzisiones, disignos, partes de presèpiu, inventàrios notariles, …etc. Presentat finas diferèntziatziones intre classes ricas e tipos populares, diferèntzias intre ciutat (sos chi istant in Palma, sas classes urbanas) e part forana (sas zonas de campànnia de s’ìsula de Majorca e sas biddas), marineris,…etc. B’at finas de nàrrere chi sa riprodutzione de sa bestimenta est istada fata in totu s’istèrrida sua: biancheria, chintòrgias, iscarpas, mìgias, berritas e sumbreris, gabbanos, cumplementos (cambitas, iscapulàrios, rosarios,..) etc.

Finas si su traballu abratzat in manera ispetziale su sèculu XVIII e sa prima metade de su XIX, in su mamentu de sa divulgatzione sua (tràmite “INDIANA”) amus presentadu finas unas cantas pinzelladas de sas deghes a pustis de su 1860, cun s’iscopu de cumpretare sa funtzione didàtica, dende in su pestantis una panoràmica cumpreta de sos duos sèculos.

Una de sas novidades prus importantes de custu traballu est sa riprodutzione de sa bestimenta marinera de su sèculu XVIII, ca bestint in unu modu ispetzìficu chi los identificat comente marineris. A tesu dae sos calçons amb bufes (pantalones ampros meda) e sos faldons de sa gente de campànnia, custos bestint cun calçons justos (pantalones aderentes) lungos a su cambutzu. A s’ispissu custos pantalones fiant a rigas rujas e, a bortas, finas biaitas. Gasi cumparint in sas pinturas e disignos de s’època. Ma su mamentu prus identificadore de sos marineris est, sena dudas, sa barretina, bonete de lana de colore preferentemente ruju, sende chi cumparint finas unos cantos de colore biaitu, comente in unu ex-voto de s’èremu de sa patrona de Pollença. E finas in colore biancu. Totu custos tenent in sa parte inferiore una fàscia o una fràngia, belle semper niedda, chi los chinghet a inghìriu de sa conca. In sos mamentos in antis de su sèculu XIX sa forma sua non fiat iguale a sa chi connoschimos a sa die de oe (Ibiza, Catalugna,…) e fiant mutidas mangas de marinero.

Tocat a ispetzificare chi custa chirca a subra de sas MODAS DOMINANTES de sos sèculos in chistione non si podet cussiderare concruida (unu traballu de chirca istòrica si podet cussiderare concruidu una die?) ca in cale si siat mamentu podent cumpàrrere tàpulos noos de bestimenta, pannos, datos, o carchi àteru elementu chi nos custringat a cussiderare dae un àteru prisma sas conclusiones de su traballu e sas ipòtesis chi in custu si fundant. Mancari gasi in custos mamentos est possìbile ammustrare una cantidade importante meda de elementos de novidade, no publicados finas a como, chi nos dant una bisione diferente de cussu chi finas a como fiat cussiderada sa bestimenta traditzionale de Majorca.

IndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndianaIndiana