LES BALLADES POPULARS O BALLS OBERTS

Dins el món de la música i el ball tradicional a Mallorca hi conviuen dos aspectes: les mostres i les ballades populars.

Les mostres pretenen representar la memòria històrica d’allò que va ser una part de la cultura tradicional en els segles anteriors a l’actual (sobretot en aquells grups que aporten treballs d’investigació diversa en camps com el de la indumentària, la instrumentació i la sonoritat,...) A més formen part dels símbols que popularment s’identifiquen amb la mallorquinitat, degut en bona part a la indumentària, l’aspecte més visual, més perceptible.

Els balls oberts, les ballades populars, si bé no són antagòniques amb alguns dels aspectes dels que hem parlat, és cert que actualment ja han fet un llarg camí evolutiu. En la majoria de casos la música que avui sentim a les ballades s’allunya d’allò que amb rigor podriem qualificar de tradicional; més bé es situaria en el terreny “d’inspiració tradicional”, de “folk” o com a màxim “d’arrel tradicional”, segons cadascun dels grups. I el mateix passa amb el ball: només la jota i la mateixa s’han mantingut més pròximes als orígens, tot i que l’estil i formes també han variat. Amb tot i això el fenòmen de les ballades populars té indubtablement un valor excepcional: és el resultat de l’evolució del folklore tradicional mallorquí des dels inicis del segle XIX fins a l’actualitat, un folklore viu i actual que ha guanyat les places i carrers.

A alguns puristes això els pot semblar una desvirtuació de la tradició secular. En absolut : tot a la història és el resultat d’una evolució, i si a Mallorca els balls tradicionals no haguessin tingut solució de continuïtat avui segurament haurien desaparegut o el seu espai seria gairebé marginal. Que els balls que podem veure a les places no siguin mimèticament els mateixos de mitjan segle XIX és precisament allò que els dóna valor: han evolucionat i s’han adaptat als nous temps. A hores d’ara són un dels nostres referents de país, un símbol genuí de mallorquinitat molt present al carrer i que s’ha demostrat amb prou capacitat de seducció per als emigrants nouvinguts, qüestió a tenir ben en compte donada la complicada situació que vivim.

Només cal situar cada cosa al seu lloc.Les mostres, com a recreació del passat, han d’intentar ajustar-se a l’època que volen representar, tant en la sonoritat, com en el ball i la indumentària. Les ballades populars, en canvi, poden actuar amb major llibertat, però seria desitjable que la seva evolució no arribàs tan lluny que fes impossible reconéixer-hi els orígens dels nostres balls i música tradicional, qüestió que en ocasions ja passa.