Escoltan's
torrare a sa pàgina de cumintzu

Istòria de su grupu

“SARAU ALCUDIENC”: SU CAMINU SUO

“Sarau Alcudienc” est unu Tzentru de Cultura Traditzionale Majorchina creadu in su 1978 in Alcudia (Majorca, Isulas Baleares). In custa localidade, comente assòtziu erede de sa Obra Cultural Balear, est ispronadora de totu cussu chi rapresentat sa cultura traditzionale de sa terra nostra, cussiderende finas comente unu aspetu essentziale s’afortimentu de s’impreu orale de sa limba catalana. Su chi est cumintzadu in su 1978 comente una iscola de ballu traditzionale est oe unu sòtziu reconnotu pro sa tostorrudesa in sa defensa de sos elementos chi caraterizant sa traditzione e sas lìneas istòricas de sas Isulas Baleares. Reconnoschende custu caminu in su 2000 li ant dadu sa Medalla d’Or “Ciutat d’Alcudia”.



Cun sa paràula “sarau” si definit unu addòviu a de note de unu grupu de pessones pro giùghere a fine una falòrdia fundada in sa mùsica e in su ballu. In prus de dare cursos de mùsica traditzionale e de ball de bot (nùmene de su ballu traditzionale in Majorca) abbratzat àteros aspetos de sa cultura populare. B’at inoghe unu resùmene curtzu de su caminu de su grupu, presentadu in òrdine cronològicu:


in su 1979 recuperat sa “FESTA DE LES LLANTERNES” in Alcudia, localidade in ue s’agatat su sòtziu. Mannos e minores faghent lampioneddos cun melones, sìndrias, piberones,…etc e in sa note de S. Bartolomeu (24 de austu) andant totus a su tzentru istòricu de sa bidda pro fàghere una passigiada in sas carreras medievales , cun sos lampioneddos inchesos, e in su pestantis cantant cantzones traditzionales de pitzinnos… Moende dae custu annu, custa festa s’at isterriradu a àteras biddas de Majorca.


deghe annos a pustis, 1989, s’ant a recuperare finas sos pessonàgios de SANT ANTONI I ELS DIMONIS, chi fiant iscumparsos faghet annos meda dae Alcudia. Su recuperu est fatu dae su presidente de s’assòtziu nostru, chi fiat finas cunsigeri de Cultura. Sa gestione de su grupu la faghet su tzentru nostru de cultura traditzionale, de acordu cun sa Comuna de Alcudia , chi est su chi mustrat sa propiedade. Essint a sa carrera onni 16 de ghennàrgiu, in mesu a unu movimentu populare mannu.


in su 1990 sa Caixa de Colonya patronat su progetu de creatzione de unu grupu de pessonàgios de festa de carrera, numenado S’ESTOL DEL REI EN JAUME. Est istadu disignadu cumpretamente dae su presidente de Sarau Alcudienc e a sa die de oe godit de una inserta populare manna. Custu grupu, de propiedade de sa comuna, est formadu dae noe pessonàgios de raighina istòrica e populare. Est gestidu dae s’assòtziu nostru e at retzitadu in Majorca in sa Fira de Cultura Tradicional de Manresa, una intre sas prus importantes in su gènere suo de totu s’àmbitu mediterràneu, at retzitadu finas in sas Fiestas de la Mercè de Bartzellona e in cussas de santa Tecla in Tarragona.


Comente grupu de ballu e mùsica traditzionale, un prus de trinta annos de bida, ha retzitadu in logos meda: Galìtzia, Murcia, Frantza, Alicante, Paisu Bascu, Andalusia, intre àteros. In su 1987 at otentu su SEGUNDU PREMIU (Trofeo de Plata) in su Festival Mundiale de Ballos Folclòricos, “World Folkdance Festival”.



in nadale de su 2005 naschet sa ESCOLA DE CANT AMB XIMBOMBA, un s’iscopu de amparare sa modalidade traditzionale locale de cantu cun zambomba, e gasi assegurare una genia noa de intèrpretes giòvanos, in antis chi cabulent sos ùrtimos mannos chi galu las cantant. Pagu prus o mancu trinta giòvanos dischentes intre sos 5 e sos 17 annos faghent parte de custa iscola.



in sos ùrtimos annos s’at concruidu unu traballu mannu de chirca chi cun su tìtulu “Sa bestimenta traditzionale majorchina de su sèculo XVIII e prima metade de su sèculu XIX: una mirada sientìfica” est istadu presentadu in austu de su 2004. Custu traballu est istadu bantadu dae totus e at tentu bandigiadura manna in sos mèdios de comunicatzione de sas Baleares. Sa chirca s’at fundadu (in prus de su traballu de setore) in registraduras, disignos, quadro, ex-votos, imbentàrios notariles, regoltas privadas e pùblicas siat de sas ìsulas siat de afora, etc. Como su resurtadu de custa chirca s’ammustrat a su pùblicu comente disfilada chi, cun su tìtulu “INDIANA”, faghet unu caminu istòricu in sa bestimenta de sos sèculos XVIII e XIX


a sa die de oe Sarau Alcudienc est unu de sos assòtzios decanos de sa cultura traditzionale in Majorca. Prus de trinta annos de atividade dimostrant custu.